Sentència TS: Dret a la inviolabilitat del domicili d'observació per agents de policia de l'interior d'un domicili mitjançant prismàtics
- Darrera actualització el 09 Maig 2016
- Vist: 1795
Sentència del Tribunal Suprem, sala del Penal, sobre el dret a la inviolabilitat del domicili (art. 18.2 ce). Observació per agents de policia de l'interior d'un domicili mitjançant prismàtics.
Òrgan: Tribunal Suprem. Sala del Penal
Data: 20 d'abril de 2016
Núm. de Recurs: 1789/2015
Núm. de Resolució: 329/2016
Procedimient: RECURSO CASACIÓN
Ponent: MANUEL MARCHENA GOMEZ
Tipo de Resolució: Sentencia
Resum: Dret a la inviolabilitat del domicili (art. 18.2 ce). Observació per agents de policia de l'interior d'un domicili mitjançant prismàtics: la jurisprudència d'aquesta Sala no s'ha pronunciat sobre les implicacions jurídiques de la utilització de prismàtics pels agents de l'autoritat, almenys des de la perspectiva de la seva potencial incidència en el dret a la inviolabilitat domiciliària. El domicili com a recinte constitucionalment protegit no deixa de ser domicili quan les cortines no es troben degudament tancades. L'expectativa d'intimitat no desapareix pel fet que el titular o usuari de l'habitatge no reforci els elements d'exclusió associats a qualsevol immoble. Interpretar que unes persianes no baixades o unes cortines no corregudes per l'habitant transmeten una autorització implícita per a l'observació de l'interior de l'immoble, tanca el risc d'afeblir de forma irreparable el contingut material del dret a la inviolabilitat domiciliària. La protecció enfront de la incursió en un domicili ha d'abastar, ara més que mai, tant l'entrada física de l'intrús com la intromissió virtual. La revolució tecnològica ofereix sofisticats instruments d'intrusió que obliguen a una interpretació funcional de l'art. 18.2 de la CE. L'existència de drones, la tripulació de la qual a distància permet una il·limitada capacitat d'intromissió en recintes domiciliaris oberts és només un dels múltiples exemples imaginables.
En el present cas no consta l'existència de cap fi constitucionalment legítima que, per raons d'urgència, permetés sacrificar la intimitat del sospitós. S'estima el recurs de cassació.
Descarregar sentència [pdf 112kb]
