El Tribunal Suprem avala l'accés dels pares als comptes de Facebook dels seus fills per evitar assetjament per Internet.
- Darrera actualització el 22 Febrer 2016
- Vist: 2178
La Sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la validesa com a prova d'un delicte d'abús sexual les dades obtingudes per una mare del compte obert per la seva filla menor d'edat en el Facebook, a la qual va accedir sense que consti el seu permís davant la sospita que la nena pogués estar sent víctima de d'assetgament per Internet. (art. 183 bis/183 ter actual CP).
(Informació procedent de la web del Poderjudicial.es)
Òrgan: Tribunal Supremo. Sala de lo Penal
Data: 10 de desembre
Núm. de recurs: 912/2015
Núm. de Resolució: 864/2015
Procedimient: RECURSO CASACIÓN
Ponent: ANTONIO DEL MORAL GARCIA
Tipus de resolució: Sentencia
Resum: La Sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la validesa com a prova d'un delicte d'abús sexual les dades obtingudes per una mare del compte obert per la seva filla menor d'edat en el Facebook, a la qual va accedir sense que consti el seu permís davant la sospita que la nena pogués estar sent víctima de d'assetgament per Internet.
En el seu recurs, el condemnat va sol·licitar que s'anul·lessin com a prova els citats missatges, al·legant que s'havia accedit als mateixos sense autorització de la menor i que, per tant, s'havia vulnerat el dret a la intimitat dels comunicants.
No obstant això, la sentència estableix que no pot considerar-se il·lícita una prova quan l'afectació a la intimitat prové d'un particular que està autoritzat per accedir a aquest àmbit de privadesa encara que abusi de la confiança concedida.
En aquest sentit, indica que la mare va accedir a aquest compte davant els signes clars que s'estava desenvolupant una activitat presumptament criminal en la qual no calia excloure la victimització de la seva filla. Per tot això, afirma que no pot l'ordenament fer descansar en els pares unes obligacions de vetllar pels seus fills menors i al mateix temps desposseir-los de tota capacitat de control en casos com el present en què les evidències apuntaven inequívocament en aquesta adreça.
La sentència, afirma que la menor titular del compte no va protestar per aquesta intromissió en la seva intimitat, sinó que a més ha confirmat amb les seves declaracions el contingut d'aquestes comunicacions ja produïdes en el que constituiria una prova independent de la qüestionada -els missatges a través de Facebook.
Així mateix, assegura que no s'ha determinat com va arribar a coneixement de la mare la clau de la seva filla, encara que considera fundat que aquesta o una germana la hi van comunicar de forma voluntària, descartant que la conegués mitjançant mètodes d'indagació informàtica al marge de la voluntat de la titular del compte.
Servei de Biblioteca #bibliotecaicavor
Descarregar sentència [pdf 239kb]
