El Col·legi de Granollers expressa el seu rebuig al nou Codi Penal i a la Llei Orgà nica de Protecció de Seguretat Ciutadana
- Darrera actualització el 13 Abril 2015
- Vist: 2123
El proper 1 de juliol d'enguany entrarà en vigor la Llei Orgà nica de reforma del Codi Penal, que modifica 250 articles del text anterior, més d'una tercera part, i comporta un enduriment considerable de la resposta punitiva de l'Estat.
El Col·legi d'Advocats de Granollers considera totalment innecessà ria aquesta reforma, perquè els Ãndexs de delinqüència -a excepció dels delictes d'estafa i de robatori amb força- han baixat en els darrers onze anys, per la qual cosa no està justificat aquest canvi tan radical, que restringeix excessivament les llibertats de les persones i un enduriment de les penes: moltes de les faltes del vigent Codi penal passaran a ser delictes lleus, cosa que implicarà la imposició de penes més greus a conductes que fins ara havien estat constitutives de simples faltes. Tanmateix, moltes conductes fins ara constitutives de falta passaran a ser infraccions administratives incorporades a la Llei orgà nica de protecció de la seguretat ciutadana, cosa que comportarà la imposició de sancions administratives d'elevat import econòmic i la pèrdua de garanties que per al ciutadà suposa convertir en infraccions administratives petits delictes que fins ara es jutjaven per la via penal, en la que és sagrat el principi de presumpció d'innocència. Aquest principi, que preval en l'ordre penal, serà substituït per la presumpció de veracitat dels atestats administratius, de manera que el ciutadà denunciat perdrà garanties a l'hora de defensar-se. La Llei de seguretat ciutadana també comporta serioses restriccions de drets fonamentals dels ciutadans com ara el dret de reunió, el de manifestació o el de llibertat d'expressió.
Des d'aquestes lÃnies, reiterem una vegada més el nostre més enèrgic rebuig a la instauració de la pena de presó permanent revisable prevista a la reforma, per ser manifestament contrà ria a l'article 25 de la Constitució, segons el qual les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat han d'estar orientades cap a la reeducació i la reinserció social. Aquest enduriment de les penes que es pretén instaurar no determina una major seguretat, i en un estat social i democrà tic com el nostre, el dret penal no es pot convertir en un element d'exclusió social, sancionador de la pobresa i de control indeterminat de la ciutadania en mans d'uns pocs. La pena permanent revisable no deixa de ser una cadena perpetua encoberta que no respecta la dignitat de l'ésser humà .
També expressem la nostra disconformitat amb el denominat "rebuig en frontera" o "devolucions en calent", que es practiquen a la frontera de Ceuta i Melilla, i que el Govern pretén legalitzar ara amb l'aprovació d'una esmena a la Llei de seguretat ciutadana. Aquesta prà ctica vulnera les garanties jurÃdiques previstes en els tractats internacionals.
Finalment, critiquem que la redacció d'aquest nou Codi penal comporta una manca de seguretat jurÃdica per als ciutadans en moltes de les conductes que regula, degut a la utilització d'expressions ambigües, avaluables o valoratives en moltes de les figures penals que es tipifiquen.
Ben atentament,
Ramon Ignasi Palau, Comissió de Comunicació
