L'advocacia surt al carrer per manifestar-se contra el projecte de Llei d'assistència jurídica gratuïta i altres reformes impulsades pel ministre de Justícia Gallardón
- Darrera actualització el 28 Juliol 2014
- Vist: 1652
Us informem que les juntes de govern dels 83 Col•legis d'Advocats de l'Estat, entre ells els 14 catalans, es van concentrar el passat 24 de juliol al migdia davant de la seu del Consejo General de la Abogacía Espanyola situada al Passeig Recoletos, número 13, de Madrid.
Un miler d'advocats (150 catalans) vestits amb les seves togues, sota un sol de Justícia, van recórrer el trajecte que separa la seu del CGAE i la Plaça de Cibeles per protestar contra les reformes impulsades pel Govern estatal, que allunyen la Justícia del ciutadà.
El rebuig al projecte de Llei d'assistència jurídica gratuïta, que suposarà una considerable pèrdua de drets en un servei públic essencial, que ja ha rebut llum verda pel Consell de Ministres i està pendent només de ser debatut al Senat per a la seva aprovació definitiva, va estar l'objecte principal de la protesta.
S'estan traspassant "les línies vermelles" del dret de defensa, un servei fonamental en una societat democràtica; s'està posant en perill un model que funciona i que ha permès donar cobertura, malgrat la reducció en els últims 4 anys de la inversió en Justícia -xifrada al voltat d'uns 43 milions- als ciutadans que la han sol•licitat. L'advocacia critica que el text aprovat no garanteix el finançament públic suficient per al manteniment del sistema. Es vol traslladar el cost del servei als Col•legis d'Advocats i als lletrats que presten el servei, ja que es vol sotmetre a una homogeneïtzació -a la baixa, en el caso de Catalunya- els mòduls de pagament, que ja estan molt per sota del preu de mercat (en determinats casos, els lletrats cobren 2 euros l'hora). Davant d'aquesta situació, l'advocacia s'ha vist abocada a sortir al carrer per defensar els nostre interessos, però també els drets dels ciutadans: l'accés universal a la Justícia és un pilar essencial pel qual es va lluitar i que ara ens toca a nosaltres defensar i vetllar per ell, ja que és tan important com l'educació o la sanitat.
Els companys congregats també van fer extensiu el rebuig del col•lectiu d'advocats a la resta de reformes en matèria de Justícia impulsades pel ministre Gallardón, com ara la controvertida Llei de taxes judicials –en vigor des de novembre del 2012, i pendent de diversos recursos d'inconstitucionalitat- o l'avantprojecte de Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) aprovat el passat mes d'abril pel Consell de Ministres, que preveu la desaparició dels actuals partits judicials i la centralització en les capitals de cada província dels òrgans judicials. També a l'avantprojecte de Llei de serveis i col•legis professionals, a punt de ser aprovat pel Consell de Ministres.
El tret comú de totes aquestes reformes legislatives és allunyar i dificultar l'accés a la Justícia del ciutadà, ja sigui posant traves econòmiques -com en el cas de la Llei de Taxes- o bé allunyant d'ell els òrgans judicials –Llei de demarcació i planta-.
La Llei de col•legis professionals, que limita la col•legiació només als advocats que actuïn davant tribunals i per als que prestin assistència jurídica i no mantinguin relació laboral amb el assessorat, implicarà una absoluta manca de control deontològic i disciplinari que deixarà desprotegit al ciutadà. A més, la reducció de quotes que estableix, condemnarà a la desaparició a molts col•legis, obligant un cop més al ciutadà a desplaçar-se per acollir-se als seus serveis, com a ara el d'assistència jurídica gratuïta. Precisament la nova Llei que regularà aquest servei contempla la possibilitat de què un advocat d'ofici estigui adscrit al torn d'un col•legi situat a centenars de quilòmetres del domicili del sol•licitant, un fet que allunyarà encara més la justícia del ciutadà.
