Directiva 2013/48UE sobre assistència del lletrat
- Darrera actualització el 14 Novembre 2013
- Vist: 1811
Us fem a mans la Directiva 2013/48/UE del Parlament Europeu i del Consell de 22 octubre 2013 sobre el dret a l'assistència de lletrat en els processos penals i en els procediments relatius a l'ordre de detenció europea, i sobre el dret a que s'informi a un tercer en el moment de la privació de llibertat i a comunicar-se amb tercers i amb autoritats consulars durant la privació de llibertat. La noció que subjau en tot aquest nou avanç per a les garanties en la Unió Europea és que els drets fonamentals i, en particular, el dret d'assistència lletrada han de ser reconeguts i aplicats d'igual manera en totes les jurisdiccions de la Unió Europea. Per tant, es tracta de la Directiva de la Unió Europea més rellevant fins ara respecte al dret de defensa dels ciutadans europeus i dels seus drets fonamentals inherents i una de les primeres normes europees protagonitzada per la professió en el que correspon específicament a la seva funció social (exceptuant les directives sectorials de lliure circulació d'advocats).
La Directiva s'ha aprovat en el marc del full de ruta sobre garanties processals del Programa Estocolm, que fixa les prioritats en matèria de Justícia a la UE per al període 2010-2014, que ja es troba en la seva recta final. El seu íter legislatiu s'ha vist frenat en nombroses ocasions i els debats amb el Consell de la UE, amb els estats membres de la UE han estat molt ardus a causa de les diferències singulars que existien sobre aquest dret d'accés a l'advocat. En la seva tramitació han estat claus el decidit suport de la Comissària Reding i de l'equip tècnic de la Comissió Europea, els eurodiputats del Parlament Europeu (en particular, s'ha d'esmentar la tasca de la segona ponent de la directiva, la Sra. Carmen Romero) i el lobby realitzat per CCBE i l'equip de la delegació a Brussel•les. A més, la Directiva inclou explícitament els processos d'Ordre de Detenció Europea i exclou l'assistència jurídica gratuïta, que hauria de ser objecte de properes mesures dins del mateix full de ruta. Respecte a l'aplicació pràctica de la Directiva, aquesta estableix qüestions tan essencials com quan i en quines condicions l'acusat o sospitós tindrà accés a l'advocat, recollides a l'article 2 -des del moment en què hi ha notificació oficial a una persona que és sospitosa o està acusada d'una infracció penal-.
L'article 3 de la Directiva estableix les garanties i les modalitats pràctiques de l'exercici. Inclou l'obligació de que el dret fonamental de defensa s'hagi de plasmar "en la pràctica i de manera efectiva" i "sense demora injustificada".
En l'article 4, la Directiva garanteix la confidencialitat de les comunicacions entre advocat i client, qualsevol que sigui la forma en què aquestes es realitzin; no obstant, va haver un intent de legalitzar les escoltes en els supòsits corresponents a la nostra coneguda sentència dictada en l'assumpte de les escoltes. Es tractava d'una protecció ja atorgada pel Tribunal Europeu de Drets Humans, dependent del Consell d'Europa, de la qual la Unió Europea es fa ressò ara en forma de directiva i que a ben segur millorarà la seguretat jurídica: en tractar-se d'una Directiva, el text estableix una obligació de compliment que haurà de ser incorporada a les legislacions nacionals dels estats membres. La seva redacció final, una dels principals les fites aconseguides, queda així:
Confidencialidad. Los Estados miembros respetarán la confidencialidad de las comunicaciones entre los sospechosos o acusados y sus letrados, en el ejercicio del derecho a la asistencia de letrado previsto en la presente Directiva. Dichas comunicaciones incluirán las reuniones, la correspondencia, las conversaciones telefónicas y otras formas de comunicación permitidas de conformidad con la normativa nacional.
Els articles 6 i 7 estableixen el dret a comunicar-se amb una persona de la seva elecció i amb les autoritats consulars respectivament.
La Directiva preveu la suspensió de les mesures en circumstàncies excepcionals justificada per la necessitat d'evitar conseqüències adverses i sempre amb les salvaguardes processals necessàries, respectant sempre el principi de proporcionalitat (article 8).
L'article 9 disposa unes clàusules aplicables per al cas de renúncia escrita, que són alienes al nostre sistema d'obligatorietat de la representació i es preveu una excepció en aquest sentit perquè no resultin aplicables.
L'article 10 estableix les modalitats de l'assistència en els assumptes transfronterers relatius a l'Ordre europea de detenció i lliurament.
L'article 11 és una mera remissió a les normes nacionals en matèria d'assistència jurídica gratuïta.
L'article 12 estableix la necessitat de vies de recurs pel cas que no es respecti aquest dret i la seva afectació al dret a un judici just.
L'article 13 estableix mesures especials per als acusats vulnerables.
L'article 14 estableix una clàusula de no regressió. El text final de la Directiva es recolza en la jurisprudència existent del Tribunal Europeu de Drets Humans, raó que justifica la necessitat de majors sinergies entre l'acció legislativa de la UE i la jurisprudència del TEDH.
Finalment, en el seu article 15, la Directiva d'accés a l'advocat defineix que aquests importants estàndards mínims i comuns s'hauran d'implementar en la legislació nacional de cada Estat membre de la Unió Europea abans del 27 de novembre de 2016.
http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=DOUE-L-2013-82319
Des de la Advocacia Institucional s'ha treballat molt en aquest text, pel que hem de felicitar-nos per la seva aprovació.
Atentament,
Ramon Ignasi, Comissió de Comunicació
