L’equip de futbol de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Granollers torna a arrasar al de Barcelona en un partit memorable
- Darrera actualització el 22 Juliol 2013
- Vist: 1619
“Èpic, gloriós, majestuós, diví, brutal, acollonant, terrible, apassionant, bestial, emocionant, insuperable, gorgeous,...he dit acollonant? Amics, se’ns esgoten els adjectius per qualificar el brillant partit que l’equip de futbol del nostre Col•legi va disputar el passat dissabte contra el de Barcelona, al que va batre per 3 a 2 després de noranta minuts de joc intens, molt intens.”
El passat dissabte 13 de juliol es va disputar al camp de futbol de Corró d’Amunt el tradicional partit de futbol que cada any es juga amb ocasió de la celebració de la nostra festivitat col•legial de Sant Raimon de Penyafort (per als nostàlgics com jo, el nostre patró sempre serà Raimon). En aquesta ocasió l’equip de futbol del Col•legi d’Advocats de Granollers i del de Barcelona es van tornar a veure les cares en un match que entrarà en els annals de l’èpica. Sense cap mena de patrocinador ni la professionalitat amb els que comptava l’adversari, ni haver entrenat amb la regularitat necessària, y sense disposar de tàctiques prèviament dissenyades, el nostre equip, degudament dirigit pel nostre coach Ricardo del Castillo (des d’aquestes línies vagi per avançat una forta abraça a aquest bon amic i company, redactor habitual de la crònica futbolística amb un estil únic i punyent que faria treure un somriure al mateix Góngora), al qui van assistir els dos xics bessons del nostre Degà, Ricard i Artur (un petó ben fort per als dos), va lluitar i va plantar cara als barcelonins amb els dos únics actius de que disposa: la il•lusió i les ganes de batre un equip històric com el del Col•legi de Barcelona, al qui val a dir que ja havíem guanyat amb contundència en anteriors ocasions. I aquesta vegada no podia ser menys, sobretot perquè el partit de futbol és el primer dels esdeveniments que obren la nostra festivitat patronal que, com bé sabreu, enguany coincideix amb el 90è aniversari del nostre estimat Col•legi, que vam començar a celebrar com manen els cànons.
“Ens els vàrem pentinar”, va declarar algú; “ens els hem repassat”, va dir algú altre...i no transcrivint més declaracions perquè potser acabaríem ofenent algú amb el llenguatge.
Immediatament després que l’àrbitre xiulés l’inici del partit, el nostre equip, engalanat amb l’uniforme negre i taronja fosforita per les grans ocasions, i aquesta no podia ser menys, va començar a desenvolupar el seu joc, el seu tiqui taca com diria aquell locutor. Joc fi, finet, finíssim, un 3-4-3 elegant i efectiu, molt anglès, a la manera de Bobby Charlton, l’enveja del mateix Sir Alex Ferguson, al primer toc, joc d’equip,...buf, buf...SUBLIM!!!! (tasty que dirien els britànics).
Durant la primera part de l’encontre, els de la ciutat comtal ni la van ensumar. Davant la pressió de l’equip vallesà, van optar per posar l’autobús davant la seva porteria. Però això no va ser suficient. Ni plantant un tanc Sherman haurien evitat la desfeta, la pallissa, la devacle, l’estomacada que els anava a caure, el que estava escrit a les cartes i havien predit els oracles: que d’allà sortirien escalivats. Dit i fet, a la poca estona de joc, l’amic i company Toni Font, al qui alguns ja anomenen “el canoner granollerí”, va obrir el marcador foradant la xarxa de la porteria contrària amb un cop de cap majestuós que ni els mateixos Pepote de Las Palmas o Mino de l’Espanyol, aquells jugadors gloriosos de l’any de Maria Castanya. Era el primer avís (i l’home emmascarat només avisa una vegada), la premonició del que havia d’acabar passant. I a aquest gol li van seguir un altre i un altre, fins a tres, tres gols com tres sols. A cada qual més maco.
Però no menyspreem pas el joc dels barcelonins. Aprofitant certes distraccions puntuals i que l’estat físic dels vallesans no és precisament el seu punt més fort, a les acaballes de la primera part l’equip de l’ICAB va iniciar la seva remuntada, i a la segona part del match ja anàvem empatats a dos. La cosa pintava malament i el nostre equip estava desbordat, descol•locat. Però la bona estrella i la divina providència es van aliar amb nosaltres: a pocs minuts del partit, a força de tenacitat i bon joc, d’intentar-ho una vegada i una altra, els granollerins van treure pit, orgull, més allò que no sona i es necessita per superar les adversitats i van clavar el gol que trencaria definitivament l’empat. Al final 3 a 2, un resultat més que just pels locals.
Tècnicament, vam disputar un bon partit davant d'un ordenat i treballador Col•legi d’Advocats de Barcelona, que no es va descompondre en cap instant. Els xavals de Ricardo del Castillo van jugar com saben, demostrant el gust per la pilota, amb el maneig al mig del camp a càrrec de dos veterans experimentats com Josep Medina i Xavier Espina, que organitzaven la defensa i els atacs, amb la mobilitat d’un desvergonyit Toni Font, un entregat Xavi Moia i un contundent Sebas a dalt. No ens oblidem que Alex Reus, que jugava en una posició avançada, va ser particularment incisiu en el seu joc d’atac. Per la seva part, Roger Subirana va amarrar els extrems de l’altre equip amb força i valentia. Lluitadors tots, ho van donar tot al camp. Mereixedors d’un sonor aplaudiment, no es van deixar res a la motxilla.
En fi. El combinat vallesà va delectar amb el seu futbol vertical de toc veloç a una grada que majoritàriament es mostrava partidària dels locals. I això li va valdre el triomf. Va atacar molt en el primer temps pel costat esquerre, deixant una i altra vegada constància de la seva classe. Tocàvem i tocàvem a l'espera de trobar un forat, pecant en ocasions de voler entrar pel centre i de moure’ns en ocasions amb certa lentitud, afavorint l'estratègia rival, que esperava amb la intenció de robar una pilota i sortir ràpid a la contra.
En acabar el partit, encaixada de mans, abraçades, una merescuda dutxa i l’aperitiu de germanor de jugadors i acompanyants al local del camp, tot plegat presidit de molt camaraderia i esportivitat. No vam haver de lamentar cap baixa ni lesió. I el més important, tots ens ho vam passar molt bé, que això és el que compta.
Però no queda pas la cosa aquí: us informem que el Col•legi d’Advocats de Sabadell ens ha convidat a participar en el campionat quadrangular de futbol 7 que cada any celebra amb ocasió de la seva festa col•legial, esdeveniment que tindrà lloc a les 19 hores del proper dijous 25 juliol, a les instal•lacions del Futbol Club Sant Quirze. A banda de l'ICAVOR prendrà part en la competició el Col•legi de Terrassa, l'ICASBD i l'equip "Los licenciados".
Atentament,
Ramon Ignasi Palau, Comissió de Comunicació
