Els òrgans judicials hauran de remetre a l'Agència Tributària la informació participació d'advocats de tots els procediments judicials dels anys 2014, 2015 i 2016.
- Darrera actualització el 05 Setembre 2017
- Vist: 1948
Els òrgans judicials hauran de remetre a l'Agència Tributària la informació relativa a la participació d'advocats i procuradors en tots els procediments judicials durant els anys 2014, 2015 i 2016.
El Consejo General del Poder Judicial dóna el vist i plau a que es faciliti informació sobre les actuacions professionals d'advocats i procuradors, però no considera pertinent que es faciliti informació sobre els clients.
Els advocats i procuradors estan en el punt de mira de l'Agència Tributària, que, sobre la base de les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Aduaner de 2017, pretén controlar les activitats d'aquests professionals dels tres últims anys.
Un acord del gabinet tècnic del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) del passat 20 de juliol ha respòs favorablement a la petició formulada per l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) d'informació relativa a la participació d'advocats i procuradors en tots els procediments judicials durant els anys 2014, 2015 i 2016. El CGPJ ha acceptat aquesta petició, però no considera pertinent que es faciliti també la identificació dels clients d'aquests professionals.
La informació que requereix Hisenda és la relativa a la identificació de cada advocat i procurador que hagi intervingut en processos judicials en qualssevol dels jutjats i tribunals amb seu a qualsevol part del territori nacional. Aquesta informació ha d'incloure, segons la petició, el nom complet i NIF de l'advocat o procurador i el seu número de col·legiat. A més, Hisenda també sol·licita la data d'inici i de cessament de la intervenció en el procediment, el jutjat o tribunal davant el qual ha intervingut, la localitat, la identificació del procediment, l'import en litigi (si escau) i la identificació del client.
El CGPJ assenyala que "la cessió de dades estudiada troba el seu encaix en el que disposa l'apartat a) de l'article 11.2, en tant que es tracta d'una cessió que està expressament autoritzada en norma amb rang de llei, en concret la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària ", en el seu article 94. Això sí, el Consejo puntualitza que la informació que haurà de facilitar serà necessàriament la que revesteixi "transcendència tributària".
L'argumentació sobre la base de la qual el CGPJ ha consentit el subministrament de la informació demanada inclou una menció a un informe del gabinet jurídic de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (Informe 0026/2014) en el qual es plantejava una situació similar i es resolia permetre facilitar aquesta informació, en aquest cas a la Delegació Especial de Castella i Lleó de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària. L'informe també esmenta jurisprudència del Tribunal Suprem, com la Sentència de la Salta Tercera de 12 de novembre de 2003, sobre la transcendència tributària de la informació que es sol·licita, o la de 20 de novembre de 2014, sobre el deure de col·laboració amb la Administració Tributària.
Tanmateix, el CGPJ conclou que la informació sol·licitada en el requeriment en qüestió s'ajusta a les pautes previstes, si bé considera que, entre les dades requerides, el de la identificació del client no estaria justificat.
L'acord del CGPJ posa de manifest que "posant en relació les normes de protecció de dades personals i la Llei orgànica del poder judicial es desprèn una primera conseqüència: el responsable dels fitxers jurisdiccionals és l'òrgan jurisdiccional o oficina judicial davant el qual es tramitin els processos". Això implica que han de ser el jutge o el tribunal i el lletrat de l'Administració de Justícia qui decideixin sobre el requeriment que s'efectuï per les administracions tributàries.
El Consejo matisa que al costat del responsable dels fitxers està l'encarregat del tractament, que en el cas dels fitxers jurisdiccionals, són les administracions competents en la dotació de mitjans materials a l'Administració de Justícia. Per tant, "la materialització de la cessió de dades amb transcendència tributària es durà a terme per aquestes administracions atès que són les encarregades del tractament dels fitxers jurisdiccionals, ja que són les que doten els òrgans judicials dels sistemes de gestió processal i per tant les que tracten les dades personals de tals fitxers per compte del responsable del fitxer/tractament ".
Experts en Dret Tributari, sobre la base dels vots particulars dels magistrats del Tribunal Suprem en una Sentència de 18 de febrer de 2015 (cas El Corte Inglés) han comentat que ens trobem davant d'un requeriment que, per la seva generalitat i falta de concreció, pateix d'un caràcter indiscriminat i no selectiu. Es tracta d'un mecanisme de recopilació generalitzat de caràcter massiu que el converteix en una decisió voluntarista sense l'adequada justificació i, per això, sense empara en el marc normatiu al qual s'hauria d'haver sotmès, atès la seva generalització i indeterminació subjectiva. En definitiva, estem davant d'una abstracció incompatible amb el règim dels requeriments individualitzats d'informació, ja que la captació de dades no pot revestir un caràcter indiscriminat i no selectiu.
Atentament,
RAMON IGNASI PALAU, Responsable de Comunicació
