Anàlisi de les principals modificacions operades al Codi Penal per la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març
- Darrera actualització el 07 Setembre 2015
- Vist: 3091
Anàlisi de les principals modificacions operades al Codi Penal per la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març
Autor: Josep Medina i Padial. Degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Granollers.
Les nombroses modificacions del Codi Penal que varen entrar en vigor el passat dia 1 de juliol constitueixen la reforma més àmplia d'aquest text legal des de la seva promulgació el 1995, fa ara 20 anys.
Article pulicat en núm. 60 el Lligall (revista de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Granollers)
Es presenta la Llei Orgànica 1/2015, ja en el seu preàmbul, amb l'objectiu de realitzar una completa revisió i actualització del Codi Penal aprovat mitjançant la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, considerant que el transcurs del temps i les noves demandes socials evidencien la necessitat de dur a terme determinades modificacions de la nostra norma penal. I com a conseqüència, també es modifiquen alguns articles de la Llei d'enjudiciament criminal, la Llei d'Indult, la Llei Orgànica del Tribunal del Jurat i s'afegeix una disposició a la Llei 23/2014, de reconeixement mutu de resolucions penals a la UE.
Una primera reflexió obliga a plantejar si realment la reforma ha estat percebuda per la societat com una actualització als nous temps o, si bé, al contrari ignora la realitat social i, com han apuntat nombrosos operadors jurídics, apunta un retrocés amb la desaparició del principi d'intervenció mínima substituït pel principi d'intervenció màxima.
Veiem quines són les principals novetats de la reforma:
Modificació del règim de penes i la seva aplicació: la presó permanent revisable.
La principal novetat en relació al sistema de penes és la incorporació de la pena de «presó permanent revisable» per als supòsits d'excepcional gravetat, com és el cas dels assassinats especialment greus. (Arts. 33, 35, 36, 76, 78 bis i 92 CP).
Si bé la seva configuració no és el d'una pena definitiva cal preguntar-se si hi ha raons de prevenció general per a la introducció d'aquesta pena i si queda en entredit la reinserció social de presos com a principi orientador de les penes privatives de llibertat (art. 25 de la Constitució Espanyola).
En la Llei Orgànica de reforma del Codi Penal s'introdueixen també mesures de suspensió i substitució de la pena (art. 80-88, 90-94 bis). Així, es regula amb nou criteri la suspensió condicional de la pena, de tal manera que l'existència d'antecedents penals no sigui un obstacle per al seu atorgament i la llibertat condicional passa a ser una modalitat de suspensió de l'execució de la resta de la pena.
Supressió de les faltes i creació de nous delictes lleus.
La supressió de les faltes implica que, d'una banda, unes es derivessin a la via administrativa (Llei de Seguretat Ciutadana, o la via civil) i altres passaran a ser delictes lleus que s'han de substanciar d'acord amb el procediment previst en el Llibre VI de la Llei d'enjudiciament criminal anomenat "Judici sobre delictes lleus".
Responsabilitat penal de les persones jurídiques i delimitació clara entre administració deslleial i apropiació indeguda.
Es limita la responsabilitat penal de les persones jurídiques, en el cas de delictes comesos pels seus dependents, només als supòsits en què l'incompliment del deure de vigilància hagi tingut caràcter «greu». (Articles 31 bis, ter, quater i quinquies).
S'introdueix l'existència d'un programa de prevenció (programa de compliance penal) i d'un òrgan de supervisió i control del programa de prevenció implantat (complilance officer) com a causa d'exempció de la responsabilitat penal de la persona jurídica.
La regulació de l'administració deslleial es trasllada des dels delictes societaris als delictes patrimonials en tractar-se d'un delicte contra el patrimoni, no només societari. De fet, es tipifica com a tal la malversació de fons públics, inclosa, juntament amb les conductes de desviació i sostracció dels fons públics, altres supòsits d'administració deslleial en què el patrimoni públic resulti perjudicat.
D'altra banda, destaca la clara distinció dels tipus d'administració deslleial i d'apropiació indeguda. Nova tipificació de la malversació de fons públics com un supòsit d'administració deslleial. S'inclouen, juntament amb les conductes de desviació i sostracció dels fons públics, altres supòsits de gestió deslleial amb perjudici per al patrimoni públic. (Articles 252-254 CP).
Millores en la protecció contra la violència domèstica i de gènere.
Una novetat important és que el «gènere» s'inclou com a motiu de discriminació en l'agreujant de l'article 22.4 CP. A més, la reforma crea nous tipus delictius amb l'objectiu d'incrementar la protecció de les dones víctimes de delictes, com són, el delicte de matrimoni forçat, el delicte d'assetjament, el delicte d'inutilització o pertorbació del funcionament normal dels dispositius tècnics disposats per controlar el compliment de les penes, mesures de seguretat o mesures cautelars o les millores introduïdes en el delicte de tràfic d'éssers humans amb fins d'explotació sexual.
Revisió dels delictes d'homicidi, assassinat i detenció il·legal o segrest amb desaparició.
Les penes per assassinat i homicidi s'amplien amb la previsió de la imposició d'una pena de presó permanent revisable per als assassinats especialment greus, definits en l'article 140 del Codi Penal: assassinat de menors de 16 anys o de persones especialment vulnerables; assassinats subsegüents a un delicte contra la llibertat sexual; assassinats comesos en el si d'una organització criminal; i assassinats reiterats o comesos en sèrie.
A més, l'homicidi que es cometi per facilitar la comissió d'un altre delicte o encobrir-, així com el que es cometi sobre agents de l'autoritat o funcionaris públics en l'exercici de les seves funcions, seran qualificats penalment com a assassinat.
Si la víctima és menor de 16 anys o és una persona especialment vulnerable i quan estigui present un mòbil sexual, s'estableix l'homicidi agreujat (Articles 139, 140, 140 bis, 142 CP).
Finalment, la detenció il·legal sense donar raó del parador de la víctima es castigarà amb una pena similar a la de l'homicidi (de 10 a 15 anys de presó). En cas de segrest s'elevarà a entre 15 i 20 anys (art. 166 CP).
Novetats en els delictes contra la llibertat, la llibertat sexual i la intimitat.
L'assetjament, aguait o fustigació (stalking) mitjançant trucades telefòniques contínues, Internet, seguiments o qualsevol altra fórmula que pugui lesionar greument la llibertat i el sentiment de seguretat de la víctima, encara que no es produeixi violència, es configura com un nou delicte (Art . 172 ter CP). En relació a la intromissió en la intimitat, es tipifica com a nou delicte la divulgació no autoritzada d'enregistraments o imatges íntimes obtingudes amb el consentiment de la víctima, però després divulgades sense que aquesta ho sàpiga, quan afecten greument la seva intimitat (sexting).
Protecció als menors contra l'explotació i l'abús sexual.
Juntament amb la pena de presó permanent revisable per l'assassinat de menors de setze anys, es revisa la pena del delicte de detenció il·legal o segrest amb desaparició, incloent-hi dos supòsits agreujats en els casos en què la víctima sigui menor d'edat o una persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció, o en què el delicte s'hagi comès amb una finalitat sexual, o bé l'autor hagués actuat posteriorment amb aquesta finalitat.
S'eleva l'edat mínima de consentiment sexual dels 13 als 16 anys i es tipifica expressament la conducta de fer presenciar a un menor de setze anys, actes o abusos sexuals.
La nova tipificació de la pornografia infantil ha suscitat també controvèrsia en la doctrina científica en abastar no només el material que representa un menor o persona amb discapacitat participant en una conducta sexual, sinó també les imatges realistes de menors participant en conductes sexualment explícites, encara que no reflecteixin una realitat succeïda.
Finalment, se sanciona a qui a través de mitjans tecnològics contacti amb un menor de quinze anys i realitzi actes dirigits a enganyar-perquè li faciliti material pornogràfic o li mostri imatges pornogràfiques.
Altres novetats a destacar són:
• S'amplia la figura del decomís amb la regulació del decomís ampliat; el decomís sense sentència; i el decomís de béns de tercers. (Articles 127-127 octies CP)
• S'agreugen en general, les penes per furt, robatori i estafa. La delinqüència habitual podrà comportar la condemna en qualitat d'autor per un tipus delictiu agreujat castigat amb penes d'1 a 3 anys de presó. (Articles 234, 235, 235 bis, 236, 237, 240, 241, 244, 246, 247, 249, 250 CP)
• Distinció entre insolvències punibles i frustració de l'execució (Articles 257-260, 263, 264-264 quater, 265, 266, 268 CP)
• Major protecció per a la propietat intel·lectual (Articles 270, 271, 274 CP)
• Reforç punitiu de la corrupció en els negocis i en l'administració pública (Articles 286 bis, ter, quater, 288, 304 bis i 304 ter, 306, 308 bis CP) i un nou delicte específic de finançament il·legal dels partits polítics (articles 304 bis i 304 ter CP).
• Noves definicions d'atemptat i alteració de l'ordre públic (Art. 550, 551, 554, 556, 557, 557 bis, 557 ter, 559, 561CP) i un nou tipus penal representat per la difusió de missatges que incitin a la comissió d'algun dels delictes agreujats d'alteració de l'ordre públic.
• Protecció del medi ambient i contra incendis (Arts. 319, 323, 325, 326, 326 bis, 327, 328, 332, 334, 335, 337, 337 bis i 353 CP)
• Es redefineixen de les conductes d'incitació a l'odi i a la violència (Article 510 CP) a partir del dictat de la STC 235/2007, de 7 de novembre, que imposa una interpretació del delicte de negació del genocidi que limiti la seva aplicació als supòsits en què aquesta conducta constitueixi una incitació a l'odi o hostilitat contra minories.
Article pulicat en núm. 60 el Lligall (revista de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Granollers)
