TiSA o el neoliberalisme salvatge portat a l’extrem.
- Darrera actualització el 03 Setembre 2015
- Vist: 2245
TiSA o el neoliberalisme salvatge portat a l'extrem. Què és TiSA? (Trade in Services Agreement)
Autor: Ferran Brugalada i Riu. Advocat
Article pulicat en núm. 60 el Lligall (revista de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Granollers)
Posem en correlació, d'una banda la tensió existent en els serveis públics dels diferents estats europeus arran de diversos factors, interns i externs, i de l'altre l'interès de grans corporacions per desregularitzar i "neoliberalitzar" tota activitat susceptible de ser valorada econòmicament. Aquest desig "neoliberalitzador" es concreta avui en dia en la negociació d'acords internacionals multilaterals al marge de l'Organització Mundial de Comerç (OMC). El motiu d'aquesta negociació multilateral entre estats respon a la idea arrelada en el poder econòmic (multinacionals i lobbies) de l'excessiu "intervencionisme" per part de l'OMC i de l'excés de capacitat decisòria dels estats petits i dels productors de matèria primera en el si de l'OMC.
A Europa, predomina la tendència a reconèixer que els serveis públics, cerquen cobrir les necessitats bàsiques de la manera més eficient possible, amb una vocació universal i sense finalitat lucrativa. Això s'intenta fer per part dels Estats de la manera menys costosa possible; tot i això són coneguts els punts de col·lisió i de tensió entre el model d'Estat de Dret i les teories neolliberals. Fins ara, les garanties de l'Estat de Dret es troben emparades en una forta regulació estatal per evitar-ne la comercialització. Aquesta possible i teòrica comercialització és una gran llaminadura per a grans corporacions (empresarials i de serveis) constituïdes en lobbies. Aquest és el rovell de l'ou o el quid de la qüestió, repartir els pocs bocins de pastís que resten encara de l'Estat Social de Dret, liberalitzar-lo del tot, segons sembla, no ha estat suficient amb la privatització de les darreres dècades.
Alguns organismes que "teòricament ens representen" defineixen TiSA com una necessitat que respon a la societat i a la defensa de la competència en un suposat benefici per a consumidors i usuaris (el lèxic no és gratuït hem deixat de parlar de ciutadans i parlem de consumidors i usuaris). Afirmen també, que és una resposta política a aquests necessitats per millorar la vida dels ciutadans.
TiSA és un projecte polític que respon a les pressions de grups transnacionals de serveis. TiSA és un projecte econòmic que desintegra la capacitat legislativa dels estats. Segons diverses fonts, des de Uruguai, a Canadà, i els mateixos Estats Units, TiSA ha estat pensat i creat per la Coalició d'Industria de Serveis dels EUA (CSI en angles) 1 decebuda pels resultats de les rondes de negociació de Doha a principis dels anys 2000, que responien a teories "neoliberalitzadores". A aquesta coalició s'hi va afegir el Fòrum de Serveis Europeus i s'hi ha de sumar uns 20 membres de la OMC, que han acordat denominar-se, atenció, Autèntics Bons Amics dels Serveis (ABAS). L'objectiu és ampliar la capacitat negocia'l amb una remodelació legislativa a escala global on imperin de manera clara les condicions de mercat i que aquestes no puguin ser modulades ni dirigides per cap òrgan legislatiu, ja sigui municipal, regional, nacional, supranacional o fins i tot sectorial (el cas dels col·legis d'advocats). Aquesta voluntat no deixa de ser un atac directe als drets civils, socials i ambientals, entre d'altres de la societat en la qual vivim.
TiSA no és un projecte polític, sinó un projecte per maximitzar els beneficis econòmics. Pensat i executat per grups de pressió empresarial, és a dir, lobbies empresarials que només cerquen els seus propis interessos, la maximització de beneficis. I com ho aconseguiran, doncs, el projecte pretén cercar el compromís de suficients països de tal forma que la "multilateralització" es converteixi en un fet consumat, a través de mecanismes, acords i compromisos que evitin la possible "marxa enrere" i per tant la consolidació de l'status quo aconseguit. Això ja està en marxa.
Recordar-vos que la ciutadania ha tingut coneixement de TiSA a través de les filtracions produïdes per Wikileaks, que han estat capaços de denunciar l'existència de TiSA , que no deixa de ser un tractat internacional SECRET entre 24 països, inclosa la Unió Europea (negocia en nom dels 28). Recordar-vos el contingut de l'article 94 de la Constitució 2 i tot el que es desprèn d'ell mateix i de la Convenció de Viena de l'any 1969.
Curiosament, la web de la Comissió Europea (CE) el defineix com un Acord sobre el comerç dels Serveis (ACS) negociat per 23 membres de la OMC inclosa la UE, que representen el 70% del comerç mundial del sector. Els estats membres de TiSA representen un mercat d'enormes proporcions pel que respecte als serveis amb gairebé 1,6 milions de persones i un PIB combinat de més de $50 bilions de dòlars (2013), gairebé dues terceres parts de l'economia mundial. El 2013, aquests països van exportar més de 3.600.000.000.000 $ en els serveis.
La CE defensa el tractat com a eina necessària per impulsar el creixement i els llocs de treball, justificant-se en què la UE és el principal exportador mundial de serveis. Alhora que la UE podrà exportar serveis exteriors, per la reciprocitat prevista al TiSA es permetrà també la importació d'aquests serveis, destacant una "fantàstica" (i potser idíl·lica) reducció de costos per a consumidors i empreses.
És notable l'exemple que la CE dóna (a la seva web) per definir que integra l'ACS: que un advocat australià assessori a un client canadenc.
S'inclouen tots els serveis, amb excepció dels drets de tràfic aeri i els serveis que només pugui prestar l'Estat (justícia, ordre públic o defensa). No obstant en els termes que està redactat el TiSA no podem entendre incorporat en el concepte de Justícia l'obligació de l'Estat de garantir a tot ciutadà l'accés a la justícia, com veurem més endavant 3.
L'objectiu de TiSA es concreta en el control i la limitació de la capacitat legislativa dels Estats i de les institucions amb capacitat normativa (des de els Ajuntaments, fins a les Corts Generals, i no em d'obviar la capacitat tan normativa que emana d'entitats semi-públiques, com els col·legis professionals). La intenció no és altra que evitar qualsevol "barrera" o obstacle a les empreses multinacionals de serveis, que ja existeixen o que es puguin crear en un futur.
Aquestes limitacions legislatives, venudes com un proteccionisme innecessari per part d'alguns estats (que han adoptat el punt de vista dels lobbies empresarials), topen frontalment amb la tradició jurídica continental, no obstant els membres de la CE presents a la taula de negociacions semblen no tenir-la present.
Així, qualsevol element que pugui distorsionar el mercat ha de ser eliminat. No poden existir regulacions amb motivacions culturals, socials, de desenvolupament o fins i tot ambientals, no poden existir topalls de caràcter de justícia social, d'integració de minories i en el seu moment no es podran admetre tampoc limitacions lingüístiques a la seva aplicació.
TiSA estableix una sèrie de bases que atempten directament contra la concepció social europea i més concretament contra les fites aconseguides per la societat en el convuls s.XX. El Principi de la lliure competència no falsejada. L'esmentat principi implica la creació de limitacions a la capacitat legislativa en diversos sectors reguladors de serveis (entre ells els Col·legis Professionals). Un sector no designat com a protegit per un país firmant de TiSA ha de ser liberalitzat completament; els serveis legals -advocats- no han estat inclosos per Espanya com a sector protegit si ho ha fet en canvi Mèxic. L'existència de la clàusula estatu quo en relació amb la clàusula d'efecte cliquet fixa que els nivells de liberalització aconseguits impedeixen la renacionalització o la marxa enrere. Tot això pot imposar l'obligació de neutralitat de l'estat davant la prestació de serveis públics i privats en un mateix sector de serveis (Advocats que presten serveis d'AJD en el Torn d'Ofici, Educació, Sanitat...). L'aportació econòmica als serveis públics hauria de fer-se extensiva al sector privat. Això implica que si el sector públic de sanitat rep 100.000€ per prestar un servei, s'ha de destinar la mateixa quantitat al sector privat per prestar el mateix servei i estar d'aquesta manera en igualtat de condicions de competència.
El tractat TiSA és un atac directe a l'Estat de Dret. S'ha formalitzat sense cap consulta als ciutadans, i amb els directius que sorgeixen de lobbies de multinacionals i corporacions d'empresarials. Tots els països que signin l'acord es veuran obligats a eliminar totes les barreres comercials, considerades per TiSA barreres comercials (professions regulades en el nostre cas).
S'han publicat ja informes en l'àmbit mundial com el signat per part de Scott Sinclair del CCPA i Adriano Mertins-Kirkwood l'Institut d'Economia Política a la Universitat de Carleton de Canadà, que afirmen que l'aplicació de TiSA complicaria fins i tot anul·laria per a futurs governs la possibilitat de restaurar els serveis públics liberalitzats, fins i tot si la privatització dels serveis públics fallés o deixés de ser efectiva, com per exemple que no existís cap empresa interessada a prestar el servei.
Concloent, els interessos corporatius de les grans empreses estan tractant d'afeblir els controls nacionals en tots els àmbits en pos de la lliure competència i de la millora d'uns quants oblidant la millora de la col·lectivitat. És lamentable, que després de la crisi mundial de l'any 2008, en lloc de buscar fórmules de millora en la vida col·lectiva de les persones, els grups de pressió (lobbies) de les grans corporacions pressionin per liberalitzar encara més els mercats financers i de serveis. Una altra de les previsions de TiSA és la de promoure el moviment temporal de professionals i treballadors, eliminant en certs sectors de serveis la responsabilitat legal dels empresaris de contractar treballadors locals.
Els dos models. Quin és millor l'anglosaxó o el continental? Tots recordem de les classes de la facultat, les diferencies, més o menys, entre el common law i el dret continental...però...aquestes diferències també són extrapolables a la concepció de les relacions socials i a la concepció de l'Estat com a tal. Sembla que tot i els esforços per part d'alguns grups i persones (denominats extremistes per part del poder econòmic que té el control dels mitjans de comunicació) i els nombrosos exemples de fracàs, el model neoliberal s'estigui imposant entre les elits polítiques, les que tenen capacitat per decidir a la vella Europa, potser si és necessari plantejar-nos un canvi de paradigma si, com a advocats, creiem realment en els valors que defensem. Correm el perill de desfer la societat tal com la coneixem. Em pregunto si acceptarem l'atac directe contra l'estat i si permetrem que es dilueixin dos dels pilars bàsics (el poder judicial i el legislatiu) per deixar tan sols al poder executiu com a simple gestor que farà funcions policials. Espero de debò equivocar-me.
1 La Coalición de Industrias de Servicios de Estados Unidos se describe a sí misma como "la principal organización empresarial dedicada a la elaboración de políticas nacionales en EE.UU e internacionales para mejorar la competitividad global del sector de los servicios de EE.UU. mediante iniciativas comerciales y de inversión bilaterales, regionales, multilaterales y otras". Tras la dimisión de Vastine en 2012, la organización está ahora dirigida por Peter Allgeier, ex embajador de Estados Unidos ante la Organización Mundial del Comercio y Representante Adjunto de Comercio de EE.UU.
2 Artículo 94 Constitución Española.
1 La prestación del consentimiento del Estado para obligarse por medio de tratados o convenios requerirá la previa autorización de las Cortes Generales, en los siguientes casos:
1 a) Tratados de carácter político. b) Tratados o convenios de carácter militar. c) Tratados o convenios que afecten a la integridad territorial del Estado o a los derechos y deberes fundamentales establecidos en el Título I. d) Tratados o convenios que impliquen obligaciones financieras para la Hacienda Pública. e) Tratados o convenios que supongan modificación o derogación de alguna ley o exijan medidas legislativas para su ejecución.
2 El Congreso y el Senado serán inmediatamente informados de la conclusión de los restantes tratados o convenios.
3 Extracte de l'article I.· del AGCS
3. Als efectes de l'Acord:
[...]
b) el concepte "serveis" comprèn tot el servei de qualsevol sector, excepte els serveis subministrats en exercici de les facultats gobernamentals;
c) un "servei subministrat en exercici de les facultats gobernamentals" significa tot servei que no es subministri en condicions comercials ni en competencia amb un o diferents proveïdors de serveis.
