Quan les ILP poden transformar la societat
- Darrera actualització el 15 Març 2016
- Vist: 2292
Quan les Iniciativa Legislativa Popular (ILP) poden transformar la societat: reflexions sobre la Llei 24/2015 del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica
Ferran Brugalada i Riu
Advocat 1646 ICAVOR
@FerranBrugalada
Article publicat en el núm. 61 del lligall (Març 2016)
Sumari de l'article:
- Reflexions arran de l'aprovació de la LLei 24/2015 del Parlament de Catalunya.
- El dret a l'habitatge. Un dret profusament conculcat per part de l'executiu espanyol en els darrers anys.
- La Llei 24/2015.
- Coordinació de la Llei 24/2014 amb la Llei 19/2015.
- Mesures per garantir la funció social de la propietat i incrementar el parc d'habitatges assequibles de lloguer. (article 7)
- Obligacions per l'administració. (article 9).
- Supòsits amb cessió de crèdits amb garantia hipotecaria. (Disposició addicional).
- Procediments d'execució hipotecaris i desnonaments en curs.
- Coordinació de la Llei 24/2014 amb la Llei 19/2015
1.- Reflexions arran de l'aprovació de la LLei 24/2015 del Parlament de Catalunya.
Les ILP (iniciatives legislatives populars) en poques ocasions obtenen una ma-joria unànime d'un parlament. No obstant la ILP, promocionada per La Plata-forma d'Afectats per la Hipoteca, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC, amb caràcter d'urgència davant el Parlament de Catalunya s'ha transformat en la LLEI 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, sorto-sament sí que ho ha aconseguit.
Desconec si realment la ILP promoguda per part d'entitats socials ha estat pre-sentada en el moment més idoni, però vull pensar que l'habilitat dels com-panys que han participat, a l'hora de triar presentar-la dos mesos abans d'unes eleccions, ha propiciat que els partits polítics no poguessin o no s'atrevissin a votar en contra de les mateixes. El que fan unes eleccions properes.
Tots, o gairebé tots, hem patit en major o menor mesura la crisi econòmica. Una crisi econòmica que ha servit per eixamplar encara més les desigualtats socials i per crear una nova classe social al nostre país, persones, que avui dia es troben fora del sistema. Un sistema que s'està mostrant clarament injust amb els més desfavorits i que tot i els titulars que alguns polítics ofereixen exclou, de totes totes, la possibilitat real de tenir una segona oportunitat. No obstant les esperances que dipositem en la Llei 24/2015 poden fer canviar el curs de la història per a moltes persones.
La Llei 24/2015 és contundent en algunes afirmacions del seu Preàmbul i en vull destacar contretament dos paràgrafs, que recullen el següent:
L'empitjorament d'aquesta situació d'emergència social i l'escassetat dels ajuts que reben les persones afectades contrasten amb els ingents beneficis obtin-guts per entitats financeres i empreses de subministraments. Les cinc entitats financeres més grans de l'Estat espanyol –Santander, BBVA, Caixabank, Popu-lar i Sabadell–
van tancar l'any 2013 amb un benefici de 7.674 milions d'euros. Cal recordar, igualment, que des de l'inici de la crisi les administracions públiques han trans-ferit vora 165.000 milions d'euros a les entitats financeres. L'informe «Emer-géncia habitacional en el Estado español», de l'Observatori DESC i la Platafor-ma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), feia palès que algunes de les entitats que més desnonen són precisament les que han concentrat la major part d'ajudes públiques. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha xifrat en 80.000 els pisos nous per estrenar que resten buits a Catalunya.
Aquest diagnòstic es pot estendre també a les empreses de subministrament energètic. Durant els tres primers trimestres del 2013, l'oligopoli elèctric que opera a l'Estat espanyol (Endesa, Gas Natural Fenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP) va obtenir un benefici de 7.638 milions d'euros, el doble que el de les elèctri-ques europees. La principal empresa distribuïdora de llum a Catalunya, Ende-sa, va declarar un benefici de 1.879 de milions d'euros l'any 2013.
2.- El dret a l'habitatge. Un dret profusament conculcat per part de l'executiu espanyol en els darrers anys.
Partim que el dret de l'habitatge es troba recollit en la Declaració universal dels drets humans (DUDH) de l'any 1948 i en l'article 11 del Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals (PIDESC)
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha reconegut també en nombro-ses sentències els drets habitacionals i els ha protegit, tot i que el Conveni eu-ropeu per la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals (CEDH) no inclou de manera expressa el dret a l'habitatge.
D'aquesta manera doncs els drets habitacionals i altres drets socials s'incorporen al nostre ordenament jurídic i són invocables i aplicables per la ra-tificació, per part de l'estat espanyol dels diferents tractats internacionals així com per la jurisprudència que ha anat creant el TEDH.
Reconeix la Constitució espanyola en el seu article 47 (fora del que denominem drets fonamentals) el dret a un habitatge digne i adequat vinculant-lo a l'obligació dels poders públics (tots) d'impedir l'especulació, imposant també el deure de garantir que el dret a la propietat no s'exerceixi d'una manera antisocial (article 33), subordinant tota la riquesa a l'interès general (article 128).
3.- La Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica
En relació amb el punt anterior, diu el preàmbul de la Llei 24/2015 "Aquesta obligació és especialment rellevant en el cas de les entitats financeres i empre-ses que presten serveis econòmics d'interès general, sobretot si han estat be-neficiàries d'ajuts i subvencions de caràcter públic".
Segons sembla, el legislador ha de crear una llei que recordi als operadors ju-rídics i a altres organismes i persones, tant jurídiques com físiques que el dret dels consumidors té caràcter de dret bàsic.
Article 1. "[...] dret dels consumidors té caràcter de dret bàsic i és objecte d'una especial protecció, de conformitat amb l'article 121-1 de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, i s'aplica sense perjudici del qual estableix la legislació hipotecària i concursal.
Tenen condició de consumidors les persones físiques que queden determinades per l'article 111-2.a del Codi de Consum.
El consumidor s'ha de trobar en situació d'insolvència, ha de tenir veïnatge civil català i podrà iniciar els procediments que preveuen els articles 2 i 3.
En primer lloc, l'article 2 parla del procediment extrajudicial per a resoldre si-tuacions de sobreendeutament. El procediment extrajudicial es tracta d'un procediment de mediació en l'àmbit de consum. Pot ser iniciat o pel consumidor o bé per qualsevol dels creditors sempre i quan no hi hagi iniciat un procediment judicial concursal. Es troba gestionat per comissions de sobreendeutament que poden establir un pla de pagament o una reestructuració del deute.
En segon lloc, l'article 3 estableix el procediment judicial. Si el procediment ex-trajudicial no ha finalitzat amb acord, el consumidor pot sol·licitar l'obertura d'un procediment judicial simplificat per cercar les fórmules adequades per re-soldre les situacions derivades d'una relació de consum, incloent-hi les deriva-des de l'habitatge habitual.
El jutge un cop analitzades les circumstàncies de sobreendeutament dictarà re-solució que ha d'incloure de forma imperativa un pla de pagament de compli-ment obligat. En el supòsit d'incompliment el creditor podrà peticionar la liqui-dació d'actius, amb excepció dels béns inembargables. En cas que després de la liquidació d'actius quedes un romanent de deute, en funció de les circum-stàncies personals del consumidor, el jutge pot acordar la cancel·lació dels im-ports no satisfets. Aquesta cancel·lació és extensible (article 4) al fiador sem-pre que aquest tingui una relació de parentiu per consanguinitat o afinitat de fins al tercer grau.
3.1.- Mesures per evitar desnonaments.
L'article 5 recull les mesures per evitar desnonaments que puguin derivar en una situació de desemparament i manca d'habitatge.
I.- Amb caràcter previ a l'adquisició d'un habitatge habitual d'un consumidor, quan aquesta adquisició tingui raó en acords de compensació, dació en paga-ment de deutes hipotecaris o fins i tot abans de la signatura d'una compraven-da que tingui com a causa la impossibilitat del prestatari de retornar un prés-tec hipotecari, l'adquirent haurà d'oferir una proposta de lloguer social sempre que:
a) No existeixi alternativa d'habitatge pròpia
b) Compleixin els paràmetres de risc d'exclusió residencial.
LES PERSONES AMB RISC D'EXCLUSIÓ RESIDENCIAL VÉNEN DEFINIDES EN L'ARTICLE 5.10
- Unitat de convivència: Ingressos < 2 IRSC
- Persones amb discapacitat o amb gran dependència; ingressos < 3 IRSC
- Ingressos < 1.5 IRSC serà necessari un informe de Serveis Socials que adrediti el risc d'exclusió residencial.
- En situació de pobresa energètica: persona afectada per dependència energètica, persones que per sobreviure necessiten màquines assistides.
- Es contempla una excepció a aquest paràmetres en l'article 5.11 si exitexi informe favorable dels serveis socials.
II.- Amb caràcter previ a la interposició d'una demanda judicial d'execució hi-potecària o de desnonament per impagament del lloguer, el demandant ha d'oferir als afectats una proposta de lloguer social si s'afecta persones recolli-des en l'apartat anterior. El demandant ha de ser:
a) Persona jurídica amb gran tenidor d'habitatge. (vid. article 5.9 Llei 24/2015 i Llei 19/2015 del Parlament de Catalunya).
b) Que el demandant sigui persona jurídica que hagi adquirit després del 30 d'abril de 2008 habitatges que siguin, en primera o en ulteriors transmissions, provinents d'execucions hipotecàries, provinents d'acords de compensació de deutes o de dació en pagament o provinents de compravendes que tinguin com a causa la impossibilitat de retornar el préstec hipotecari.
III.- Verificada la situació de risc residencial, si els afectats rebutgen el de-mandant, pot iniciar el procediment judicial. (vid. apartats 1,3 i 7 de l'article 5)
IV.- Obligatorietat de comunicació de l'oferta de lloguer social a l'ajuntament del municipi on es trobi l'habitatge en els tres dies hàbils següents.
V.- Les persones en risc d'exclusió residencial poden gaudir d'ajuts per evitar el llançament.
VI.- Les administracions públiques han de garantir el reallotjament de les per-sones i unitats familiars en risc d'exclusió residencial ( vid. Decret 75/2014).
VII.- Requisits que ha de complir la proposta per tal que l'oferta sigui conside-rada de lloguer social:
a) Fixar rendes que no superin el 10% d'ingressos ponderats de la unitat fami-liar si els ingressos són inferiors al 0.89 del IRSC. 12% si són inferiors al 0.95 del IRSC o el 18% si són iguals o superiors al 0.95 de l'IRSC.
b) Preferentment s'ha d'oferir l'habitatge afectat, alternativament un habitatge en el mateix municipi llevat que hi hagi informe favorable dels serveis socials que permetin trasllat de terme municipal.
c) El període ha de ser com a mínim de tres anys.
4.- Mesures per evitar la pobresa energètica
En el supòsit de persones o unitats familiars recollides en l'article 5.10 les ad-ministracions han de garantir mentre es perllongui la situació de risc.
S'estableix el principi de precaució, l'obligació de desenvolupament de convenis entre administracions públiques i companyies subministradores (d'aigua, gas i electricitat).
Es preveu l'obligació a l'empresa subministradora de demanar, amb caràcter previ a un tall de subministrament, un informe als serveis socials municipals per si la persona o unitat familiar es troba en una de les situacions de risc de l'article 5.10.
Les empreses subministradores tenen obligació d'informar, davant qualsevol manca de pagament del servei, dels drets relatius a la pobresa energètica.
5.- Mesures per garantir la funció social de la propietat i incrementar el parc d'habitatges assequibles de lloguer. (article 7)
L'administració podrà resoldre sobre la cessió obligatòria d'habitatges (amb una limitació temporal de 3 anys) per incrementar el parc de lloguer social en cas d'habitatges titularitat de persones jurídiques segons les següents condi-cions:
a) Que el titular sigui subjecte passiu de l'impost sobre habitatges buits.
b) Que el subjecte passiu disposi d'habitatges buits en el municipi on hi hagi una unitat familiar (no parla de persona) en situació de risc d'exclusió residencial.
6.- Obligacions per l'administració. (article 9).
I.- L'informe de serveis socials al que es refereix l'article 5.10 s'ha d'emetre en un termini de quinze dies. Si el termini s'esgota sense l'emissió de l'informe s'entendrà que existeix situació de risc d'exclusió residencial.
II.- Respecte als ajuts pel pagament del lloguer de l'article 5.5 si en el termini de tres mesos l'administració no ha dictat resolució expressa, els ajuts s'entendran desestimats per silenci administratiu negatiu.
III.- Respecte a la sol·licitud de reallotjament de l'article 5.6 si no hi ha resolu-ció expressa en tres mesos, la sol·licitud s'entendrà estimada per silenci admi-nistratiu positiu.
7.- Supòsits amb cessió de crèdits amb garantia hipotecaria. (Disposició addicional).
En la cessió de crèdits, el creditor pot cedir el seu crèdit contra el deutor si el crèdita ha estat garantit amb l'habitatge del deutor i aquest és un consumidor. Si la cessió és a títol onerós, el deutor resta alliberat del deute abonant al ces-sionari el preu que aquest ha pagat més els interessos legals i les despeses que li ha causat la reclamació del deute.
8.- Procediments d'execució hipotecaris i desnonaments en curs.
La disposició addicional segona estableix l'obligació d'oferir un lloguer social en tots els procediments d'execució hipotecaria o desnonaments per impagament de lloguer que es trobin en tràmit de substanciació o d'execució, al moment d'entrar en vigor la Llei 24/2015 i que tinguin per objecte habitatges propietat de les persones jurídiques definides en les lletres A i B de l'article 5.2, establint l'obligació al demandant o executant d'oferir, abans de l'adquisició de l'habitatge, d'un lloguer social en els termes que recull l'article 5.2.
9.- Coordinació de la Llei 24/2014 amb la Llei 19/2015.
S'ha de destacar també la correlació de l'esmentada llei amb una altra llei que conforma part del Llibre V del Codi Civil de Catalunya aprovada el mateix dia, Llei 19/2015, del 29 de juliol, d'incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya.
Aquesta llei desenvolupa un mecanisme que intenta resoldre la situació que es crea habitualment entre la propietat i el lloguer. Crea dues figueres noves que pretén respondre a impossibilitats d'endeutament i també a l'impossibilitat de sufragar lloguers per la inestabilitat que poden suposar amb l'actual regulació.
En el primer supòsit coexisteixen dos titulars, el propietari material (que té l'ús i gaudí de la finca així com la seva possessió i una quota del domini) i el pro-pietari formal (que disposa de la quota restant del domini). En aquest supòsit el propietari material adquireix de forma continuada la quota del propietari formal, fins a arribar a la totalitat de la quota i peticionar l'adjudicació del bé; és una adquisició progressiva en el temps.
En el segon supòsit, la propietat temporal, permet al titular disposar del bé amb totes les facultats del dret de propietat.
Els dos supòsits de propietat gaudeixen de la possibilitat de ser d'inscripció en el registre de la propietat.
Informació complementaria:
LLEI 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. (DOGC núm. 6928, de 5 d'agost de 2015) [Enllaç consultat el 15 de març de 2016]
